Ja tornem a ser aquí. Els diferents grups es comencen a retrobar; alguns han arribat ja a Monte do Gozo situat a dos quilòmetres de la nostre fita: Santiago. A d’altres encara els queda una última etapa abans d’arribar aquí. Els peregrins dels diferents grups es retroben amb molta alegria doncs, després de l’esforç, per fi senten que estan a punt d’aconseguir-ho. Nosaltres estem orgullosos i emocionats per la força que han demostrat per arribar fins aquí.
Ja estem a punt d´arribar a la nostra meta. Ara tothom s´ho comença a creure. Ha costat però ha valgut la pena. Al llarg del camí han conegut a molts peregrins i han fet més d´una amistat. Aquí en teniu una mostra :
Dear students !
We than k you for the wonderful company in Eirexe Xunta albergo!
Matti Koronen Finland
Anna Aloyoyr Finland
Duncan Bain Smith UK
Big hugs and love
I com sempre aquí us deixem unes quantes imatges:
Abraçada del grup Rosalia de Castro en el moment de retrobar els professors.
Aniversari Anna Berta Molina.
Mans dels nostres caminants al sostre del restaurant d’Arzúa, on tots els peregrins en deixen constància del seu pas d’aquesta manera.
Fins aviat!
Després de deixar enrere la primera meitat del trajecte, els nostres peregrins encara guarden moltes forces per encetar aquesta segona part del camiño. Veuen el que queda amb optimisme i se senten orgullosos d’haver arribat a aquest punt.
Com sempre us deixem amb un dels relats i algunes fotografies del camí:
29/05/2008
Avui dijous 29 ha sigut el millor dia de tots els que portem. Hem fet només 6 km i la majoria era pla, sense pujades fortes.Ens hem llevat a les 7 h i després de recollir l’habitació hem sortit de l’alberg direcció a Sarria. Hem anat per camins al costat de la carretera i buscàvem algun bar per poder esmorzar, però tots els que vam trobar estaven tancats.
Quan hem arribat al centre del poble hem parat a esmorzar a un bar on feien unes pizzes boníssimes. Hem estat com una hora allà, ja que era massa d’hora per anar a l’alberg. Quan hem marxat l’alberg estava tancat i ens hem esperat dues hores perquè obrissin. Després de deixar les motxilles i fer el vago hem anat a dinar a un bar del davant on eren molt amables i després hem anat a fer una volta pel centre. Avui ha estat un dia de relax i penso que ens ha anat molt bé.
Ainara Díaz (Grup 2 – Ricardo Carvalho)
Molts petons al David Seuma de part del grup de professors. Et trobem a faltar!
Hem aconseguit un nou objectiu: superar la quarta etapa. Tots els pelegrins de la Vall del Tenes som als nostres albergs i agraïm que el temps ens ha respectat, això vol dir que no ha plogut fins desprès de dutxar-nos. Evidentment, ara està diluviant.
Les fotos arribaran demà, recordeu que som a Galícia i tot és una mica més lent. Aquí teniu un comentari d´un pelegrí del grup Rosalía de Castro:
Hoy simplemente la palabra que define el día es MORTAL. Aparte de levantarnos a la siete de la mañana, nuestra ruta tenía 22 Km !!!. Diría que en toda mi vida había caminado tanto pero al llegar al albergue, que es privado, hemos observado que,en comparación con los demás días, era una pasada.
Después de llegar y relajarnos un poco, hemos comido y hemos dedicado el resto de la tarde a hacer el dossier, jugar a las cartas, hablar… Más tarde hemos cenado pero me he sentido un poco raro ya que la cena ha sido a las 7,30 Después hemos hablado un poco más sobre la etapa del día siguiente y sobre las 12,00 hemos cerrado la luz para dormir.
Ja tornem a ser aquí. Avui ha continuat plovent però també hem tingut estones de sol. Esperem que d’ara endavant la sort acompanyi als nostres caminants durant el seu peregrinatge.
28/05/2008
Hoy ha sido un día muy duro. Nos hemos levantado muy temprano y hemos empezado a caminar cuando aún era oscuro. Al salir del pueblo de Triacastela hemos cometido el primer error: hemos cogido el camino largo de dos posibles y la excursión ha acabado siendo de unos 32 kilómetros y no de 24. Debido a este fallo han habido diferentes discusiones, pero hemos seguido todo el grupo adelante. [...] Finalmente después de muchas dificultades hemos llegado a Barbadelo y, como nos temíamos, no había sitio en el albergue, pero una señora muy amable del pueblo nos ha acogido a todos en su casa, una antigua masía. La casa era vieja y húmeda, pero aún así era acogedora. Estábamos tan cansados, que algunos no pudimos comer nada ya que nos quedamos dormidos. Durante el resto del día nos cuidamos los unos de los otros y descansamos satisfechos por el esfuerzo que habíamos realizado.Ahora mismo es 29 de mayo, no 28 ya que ayer estaba hecho polvo y no podía ni coger el lápiz para escribir el diario.
Oriol Puig
Fotografies del “pazo” de Barbadelo on van passar la nit el grup Manuel Rivas el dia que l’alberg estava ple.
Fotografies del grup Luis Seoane a l’alberg de la xunta de Ferreiros i del grup Manuel Rivas a l’alberg de la xunta de Gonzar.
Paisatge típic als voltants de Ferreiros.
Pares no us preocupeu demà us enviarem fotografies de la resta dels grups.
Fins demà!
Després d’haver recorregut els primers quilòmetres del camiño es troben cansats però amb ganes de continuar; tots coincideixen en què se senten satisfets del camí fet, tot i que comencen a aparèixer les primeres butllofes, dolors musculars… encara ens queda molt per fer però hem d’agafar forces d’allà on sigui. Valdrà la pena tot l’esforç per tal de poder arribar a la fita que ens hem marcat: Santiago. Ànim i endavant. Nosaltres podem!
Durant el camí els nois van redactant les seves vivències en el quadern de viatge. Cada dia ho fan en una de les llengües que treballem a l’institut. Gràcies al bloc aprofitarem per enviar-vos els seus comentaris. Aquí us deixem els de la Neus Sánchez perquè comenceu a practicar el vostre nivell d’anglès:
28/05/2008
Today we started walking o Camiño. When we were walking, I stepped on an insect. During the morning we were walking all the time and there was a lot of mud. Maria Aguilar was shouting all the time that we stepped on the mud. Today we arrived at the Youth Hostel one hour later and we were very tired. After we took a shower and after we had some lunch. We slept two hours. After, we walked to a village to buy some food. After we did homework in the living room, there we met two women from Norway and they were very friendly and they helped us with our homework.Neus Sánchez (Grup 4 – Luis Seoane)
D’aquí a dos dies els alumnes de 4t d’ESO marxen cap a Galícia. Com sempre, la il·lusió és molt gran, i les ganes de fer camí també. Després vindran les dificultats, el cansanci,… però també les bones estones, les xerrades amb els amics, el descobriment de tot un paisatge…
Amb aquest blog mirarem d’anar seguint dia a dia totes les seves experiències.
Bona sort i fins a la tornada.
El webmaster.
